Artigas Advocats | TRIBUNAL CONSTITUCIONAL: UNA PENSIÓ D’ALIMENTS PER A FILLS NO POT FIXAR-SE EN UN PERCENTATGE DELS INGRESSOS DEL PROGENITOR OBLIGAT AL PAGAMENT QUAN NO ES CONEIXEN ELS INGRESSOS DE QUI HA DE PAGAR
17594
post-template-default,single,single-post,postid-17594,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,hide_top_bar_on_mobile_header,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-14.4,qode-theme-artigas,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive
 

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL: UNA PENSIÓ D’ALIMENTS PER A FILLS NO POT FIXAR-SE EN UN PERCENTATGE DELS INGRESSOS DEL PROGENITOR OBLIGAT AL PAGAMENT QUAN NO ES CONEIXEN ELS INGRESSOS DE QUI HA DE PAGAR

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL: UNA PENSIÓ D’ALIMENTS PER A FILLS NO POT FIXAR-SE EN UN PERCENTATGE DELS INGRESSOS DEL PROGENITOR OBLIGAT AL PAGAMENT QUAN NO ES CONEIXEN ELS INGRESSOS DE QUI HA DE PAGAR

El passat 20 de febrer de 2024, es va publicar la Sentència núm. 2/2024 de 15 de gener, per la qual el Tribunal Constitucional va acordar anul·lar una Sentència d’un Jutjat de Getafe, en la qual s’acordava establir una pensió d’aliments a càrrec del pare, consistent en el 10% dels ingressos que s’acreditessin.

El Constitucional considera que la resolució, confirmada per l’Audiència Provincial i pel Tribunal Suprem, vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, ja que l’única motivació per establir aquesta mesura és la manca d’informació sobre els ingressos del progenitor obligat al pagament.

Així mateix, el Constitucional determina que, per respectar l’interès superior del menor, sempre ha de ser possible establir un mínim vital en el seu interès. D’altra banda, es resol que, per poder fixar la pensió en un percentatge dels ingressos del progenitor obligat al pagament, cal que es pugui conèixer si aquest percentatge respecta l’interès del menor, cosa que resulta impossible si se’n desconeixen els ingressos. Recorda el Constitucional que “El progenitor obligat judicialment a la satisfacció d’un import dinerari per aliments, és evident que no respon del seu compliment només amb els seus “ingressos”, sinó amb tot el patrimoni que pogués ser trobat per l’òrgan judicial, com succeiria si es tractés d’executar una quantitat líquida impagada. Això no obstant no és factible amb el sistema triat en aquest cas pel jutjat”.

Per tot això, el Constitucional acorda anul·lar la Sentència de primera instància, així com les resolucions de l’Audiència Provincial i del Suprem que la confirmaven, ordenant que es torni a dictar nova Sentència respectant els drets fonamentals vulnerats.